Marco Domenichetti i Cesare Campanini són un duo originari de dos pobles (Negruzzo i Pej) dels Apenins septentrionals. Amb la seva tasca, tenen cura de conservar l’esperit de la tradició, però alhora estan oberts a la trobada amb experiències musicals diverses i contemporànies. El senyal d’entesa entre els dos músics sobre la peça que tocaran l’intueixes la majoria de les vegades, però no el veus. És un secret d’ells dos, i així ha de romandre. Què tocaran, de fet, aquest parell, ara, per a nosaltres? Una seqüència previsible... però no sempre. Un vals, una masurca, una polca: però poden ser també dues polques de raig, que activen i fan suar els balladors, o bé dos valsos intensos, d’aquells que et toquen el cor i et fan voltar i girar agafat estretament a la teva parella fins que et roda el cap. O potser no t’ho esperes i engeguen amb una sèrie de monferrine, és a dir, el ball col·lectiu, el moment de trobada per excel·lència, que després continua amb el balletto per parelles. I el més bonic és que no saps quant durarà, perquè la monferrina no té una durada fixa, tot depèn de l’energia que intercanviïn els músics i els balladors. Al capdavall, l’expectació per la propera peça també contribueix a crear l’atmosfera en suspens de la festa... La música tradicional de piffero neix i arrela a la zona dels Apenins de l’Itàlia septentrional, precisament a la zona anomenada Quattro Province, un territori geogràficament delimitat per les fronteres de les províncies d’Alessandria, Gènova, Pavia i Piacenza. Es tracta d’una de les músiques de tradició oral del nord d’Itàlia més antigues i importants, que ha conservat al llarg del temps el seu estil i el ric repertori, transmès dels músics més veterans als més joves. I és una tradició musical viva, vital i encara avui en transformació. El piffero és un instrument d’origen antic de la família dels oboès, de doble inxa, un parent italià de la gralla. Marco Domenichetti: piffero DISCOGRAFIA:
CONTACTE: |