En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, on va néixer i jugar amb cançons en Joan Pons, el petit de ca l’Eril. Al disc I les sargantanes al sol, El Petit de Cal Eril ens demostra que també es pot fer somriure des de la cruesa i la malenconia. Va ser fa un parell d’anys que el petit de ca l’Eril es va posar a gravar música al menjador de casa. Amb el seu inconfusible accent de ponent, ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites i d’animals de totes les mides, de la vida desenfeinada al poble, de no fer res i fer de tot, de la boira i del sol. I ho fa sempre amb un to entranyable, com si ens conegués de tota la vida. El Petit de Cal Eril se situa en la millor tradició del folk psicodèlic: un so orgànic i càlid amb regust popular, tocs experimentals, moments naïf, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables... Se’l podria emparentar amb Gorky’s Zygotic Mynci i Música Dispersa, amb The Flaming Lips o la Incredible String Band, però tot el que fa té un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el soroll de tractors de la Segarra. Per sempre més: sargantanes al sol...

Joan Pons: veu i guitarra espanyola electrificada

Discografia
I les sargantanes al sol (2009)

Contacte
Bankrobber
Xavier Riembau
657 817 244
xriembau@bankrobber.net
www.bankrobber.net