Aquest quartet avui fa ball, i aquí s'espera que la gent balli. Altres dies toquen i canten i la gent no balla perquè està asseguda, o perquè bada, o perquè li desperten pensaments com els del Josep Pla, que no sabia si els ocells i els músics canten perquè estan enamorats o s'enamoren en posar-se a cantar. I el paio encara afegia, murri: “Sigui com sigui, les femelles se'n van amb el que canta. Se'n van cantant a conservar l'espècie, i els silenciosos i callats es queden amb la cua entre les cames. Arriba un moment en què aquests que se'n van cantant es moren de tant de cantar. Es moren escanyats, deshidratats de tant de cantar. I per això, sens dubte, els poetes digueren que l'amor i la mort són coses molt acostades.” (Les hores / El cant universal de la primavera) Xavier Rocosa: flauta travessera i veu DISCOGRAFIA Contacte |