Una sonoritat on destaquen els timbres característics del banjos, l’ukelele, el clarinet i les campanetes, i un univers imaginari en les lletres a mig camí de la psiquedèlia, les realitats paral·leles i el cabaret. Aquestes són algunes de les característiques que defineixen el quartet barceloní Manel, nascut tot just fa un parell d’anys i integrat per Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé. Com passa amb tants i tants músics, es declaren admiradors de l’obra de Bob Dylan, mentre que Sisa i Pau Riba són els seus referents propis. Posats a comparar, com al geni de Duluth, als integrants de Manel els preocupa abans de res fer bones cançons. Després de donar-se a conèixer amb la maqueta Manel, amb la qual van guanyar com a finalistes el Premi Joventut de la passada edició del concurs de maquetes Sona 9, actualment el grup prepara la sortida del seu primer disc, que publicarà el segell DiscMedi aquesta tardor. Alguns dels títols d’aquest treball (“Els guapos són els raros”, “Corrandes de la parella estable” o una composició dedicada a l’Imperi Romà) poden donar una idea aproximada de com n’és d’ocurrent el món de Manel. Però el millor, esclar, és escoltar-los atentament i seguir-los la pista.