PRESENTACIÓ VINTÈ ANIVERSARI DEL C.A.T. L’Artesà està en obres de remodelació, per modernitzar les instal·lacions, fer-les més segures,
insonoritzar-les i millorar l’activitat musical que s’hi realitza, tant en la programació com en la formació.
Mentrestant, l’edició d’aquest any del Tradicionàrius cal fer-la a altres espais de Gràcia i del
conjunt de la ciutat. Mantenir el nivell de qualitat de la programació del Festival sense poder disposar de les instal·lacions del C.A.T. és una feina difícil. Cal agrair l’esforç de tot l’equip organitzador malgrat les dificultats tècniques, així com l’acollida temporal que té el Festival a espais com
els Lluïsos de Gràcia, la sala Bikini o l’Auditori. Benvinguts a Gràcia, benvinguts al Tradicionàrius. Ricard Martínez :::::::::::::::::::::::::::::::::: Folk arreu de la ciutat Entre el 12 de gener i el 30 de març, el XX Festival Internacional Tradicionàrius torna a repartir la seva programació per diversos espais de la ciutat de Barcelona. Com l’any passat, a l’espera que s’enllesteixin les noves instal·lacions a la seu del Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia, el gruix de les actuacions es faran al teatre dels Lluïsos de Gràcia. També repeteixen espais com la Biblioteca Jaume Fuster i les sales de concerts Bikini i Luz de Gas, i es continua apostant per una festa final gratuïta a la plaça de Rius i Taulet. Coincidint amb la vintena edició, reproduïm un text del periodista Xevi Planas, escrit amb motiu del Premi de Música Francesc Pujol i Pons, atorgat recentment al Tradicionàrius, i que serveix per fer balanç del camí recorregut fins ara: Anys a venir, quan amb prou perspectiva històrica s’estudiï a fons el panorama de la música tradicional dels Països Catalans del final del segle XX i el començament del segle XXI, caldrà explicar amb molt de detall l’extraordinària transcendència del Tradicionàrius. Ningú que en coneix l’efecte beneficiós de revitalització i dinamització no dubta que el Tradicionàrius marca un abans i un després en la vivència i en la recepció de la música d’arrel tradicional dels territoris de parla catalana. Val més no pensar en què seria ara la música tradicional autòctona sense el Tradicionàrius... Sorprèn recordar que quan es va posar en circulació la paraula Tradicionàrius moltes persones la pronunciaven en castellà, com si no fos possible crear un mot en la llengua pròpia, per evocar un conjunt d’iniciatives a favor de la música autòctona. Ara, quan han passat més de vint anys des d’aquell moment, es pot assegurar que la paraula ha fet fortuna. I, el que és encara més important, també ha fet fortuna la idea que la inspirava: generar dinàmiques de complicitat per a la consolidació d’un pòsit musical genuïnament dels Països Catalans, connectat amb les necessitats actuals d’expressió artística d’aquest racó de món. És just tenir present en aquest moment els orígens autogestionaris, assemblearis i cooperatius del
Tradicionàrius, que donen idea de l’esperit amb què s’han promogut les iniciatives impulsades
sota aquest nom. Lluny d’actituds còmodes, a anys llum dels gestos aristocràtics de molts
artistes, els fundadors del Tradicionàrius (músics, cantants i activistes del sector) van arremangarse Moltes gràcies i molta salut, Tradicionàrius! |
|
