En aquest àlbum Quamlibet busca una connexió amb la memòria de la nostra cultura: tagarins és una de les múltiples maneres d’anomenar els últims pobladors de l’àmbit islàmic al litoral mediterrani. N’hi ha una encisadora referència literària als llibres de Rafael Escobar (Ed. 3 i 4) Les veus de la Valli l’Últim muetzí. Un grup de tagarins, sense país fix ni fronteres, amb una visió oberta i relativa dels condicionants culturals, cantant i contant històries festives i altres de més “punyeteres”, tal com manifesten les lletres dels temes triats, unes lletres que, en definitiva, conviden a participar musicalment un públic que cada vegada més ho deixa tot a les mans dels especialistes i fa poca música als moments festius de la seva vida: un dinar, un aniversari... “Posa’t amb mi a cantar... carregarem cançons fetes de brisa... quatre notes que ara baixen i pregunten per tu...” Quamlibet és una formació que musicalment treballa entorn de les músiques populars, tot i que arreplega les orientacions d’altres grups que han marcat el que anomenem ripropostaperò amb una nova lectura del repertori popular, amb noves harmonies i un tractament percussiu diferenciat, i incorporant-hi també peces d’altres àrees per part dels cada membre del grup. Ofereix temes de creació pròpia, vocals i instrumentals, tot buscant noves sonoritats i noves històries als textos de les cançons, fent la seva aportació al panorama musical creatiu del qual se senten membres. Tangos, jotes, temes de ball, intimistes, romanços i polifonies de la tradició medieval componen un concert divers i amb diferents moments de plenitud. Marcel·lí Garcia: contrabaix i veus CONTACTE DISCOGRAFIA |