PRESENTACIÓ

Història i futur al Tradicionàrius 2006

L'edició d'enguany del Tradicionàrius és la de la dispersió de l'espai, l'aposta de futur i el coratge organitzatiu. Una edició que ens arriba amb la valentia que suposa haver d'organitzar el festival sota l'estigma d'una desestabilització que obliga a traslladar provisionalment l'oferta programàtica a diversos punts del territori. Les obres de remodelació de l'històric Centre Artesà, que, sens dubte, hauran de possibilitar el salt qualitatiu cap endavant que necessita el Tradicionàrius, impliquen alhora que el festival d'aquest 2006 es configuri sense la tranquil·litat anímica que músics i programadors voldrien. Però lluny d'espantar la gent del Tradicionàrius, aquest handicap evident els esperona a oferir-nos més que mai una programació amb qualitat, diversitat i coherència absolutes. I si tot plegat resulta possible és pel perfecte maridatge d'artistes i gestors al qual ens tenen acostumats des de sempre la gent del Tradicionàrius.

L'edició d'enguany del Tradicionàrius és la de la il·lusió per a les següents edicions: les que s'albiren en un horitzó que promet millorar l'embolcall d'uns continguts de prestigi guanyats a pols al llarg dels darrers anys. Perquè la reforma física del C.A.T. i l'aposta institucional per fer-la possible cal interpretar-les, també, en clau d'homenatge: un homenatge cap als creadors, gestors i programadors del festival, per la seva ferma voluntat, la seva tossuderia i l'esperit i la constància demostrats durant totes les edicions del Tradicionàrius. Així com un homenatge als artistes –els constants i els esporàdics–, que han apostat amb les seves obres, músiques, sons, instruments, balades, cançons, balls, cercaviles, serenates, corrandes... pel festival de cada any, de vegades en condicions de treball, assaig i espais de creació insuficients. I un homenatge a la fidelitat d'un públic que, amb el C.A.T. remodelat, podrà gaudir encara més del meravellós espectacle de la música tradicional i la seva recuperació permanent; del que, en definitiva, és el festival Tradicionàrius.

També podríem parlar del Tradicionàrius de la nostàlgia, el de l'enyor de les velles parets que tanta gent de la vila de Gràcia, de la ciutat, del conjunt del Principat, dels Països Catalans i d'arreu hem compartit amb els que, des del primer dia, han estirat amb força el carro del festival. Qui més qui menys quan entri al nou C.A.T. recordarà bocins de la seva pròpia història personal i col·lectiva, vinculats no només a estones de bona música i qualitat artística, sinó a impressions íntimes de felicitat, dissorts i alts i baixos en els bioritmes; vinculats, en definitiva, a moments de “vida” passats a l'antic C.A.T. Bocins d'història que ens proporciona l'art, que ens regalen els artistes, en aquest cas amb el bon ofici dels que no es resignen a perdre patrimonis d'universals i tradicionals músiques populars.

I, com a rerefons, hi ha un segle i mig d'història de l'Artesà, des d'aquella Societat Obrera de Socors Mutus de mitjan segle xix que es troba en els orígens més remots d'una entitat de treballadors arrelada amb força a Gràcia. Un segle i mig d'història que, també aquest any 2006, des del C.A.T. s'ha cregut que valia la pena d'investigar i recuperar. L'edició d'enguany del Tradicionàrius se'ns presenta, doncs, des del doble vessant d'aposta de futur i assumpció orgullosa del passat.

Albert Musons
Conseller de Cultura de Gràcia

Programació Tradicionàrius 2006