|
Divendres
31 de març
a les 22.30 h |
Als components de Kaulakau poc els importa l'estil musical del grup, venint com vénen d'àmbits tan diversos. Per exemple, Marc Egea ha estat animador en diverses discoteques de la Costa Brava i ha treballat en el món de l' striptease sense gaire èxit, ja que “no donava la talla”. La viola de roda és el seu refugi personal davant aquests fets tan terribles. Qui sí que l'hauria pogut donar, la talla, és Jordi Molina: té l'instrument més llarg, però mostrar-lo a diversos cabarets del país no li ha donat gaire bons resultats, ja que el consideraven massa estrident: deu ser per allò de què el que importa no és la quantitat sinó la qualitat. Així que, més o menys assenyadament, es dedica tant com pot a la composició i a l'instrument en qüestió en àmbits més adequats.
Franco Molinari ha tingut més èxit, amb una vida envoltada de les grans estrelles del bel canto , fins que, cansat que totes s'enamoressin perdudament d'ell, ho ha deixat córrer i ara es dedica a fer apostes a les curses de cavalls, a més de tocar el contrabaix a diverses formacions. Enric Canada és un cas perdut des que es va morir el seu gran ídol Juanito Valderrama, de qui hauria volgut ser el maraquer oficial i personal. Malgrat tot no es pot queixar, perquè ha tocat amb les figures més estel·lars del país (per exemple amb Lluís Llach) i de part de l'estranger.
Kaulakau és la penúltima oportunitat que es donen aquests ja no tan joves intèrprets per demostrar als seus parents que ser músic no és tan terrible com sembla i que, potser, poden arribar a fer alguna cosa de profit en aquesta vida.
Marc Egea: viola de roda
Jordi Molina: tenora
Franco Molinari: contrabaix
Enric Canada: percussions
CONTACTE
Marc Egea 679 384 938
egeager@terra.es