|
|
És hivern i a Gràcia toca Tradicionàrius, i ja són divuit hiverns. La música tradicional dels Països Catalans, entesa des de la seva diversitat de gèneres i de territoris, hi té un lloc de privilegi, amb una finestra modesta, oberta al món. Mig perduts en una pretesa globalització, que és més aviat una renovada imposició colonial, i amb una indústria cultural pròpia, que té més bona voluntat i ímpetu professional que, sovint, possibilitats objectives de reeixir en un mercat que no es mou per paràmetres especialment nacionals, Tradicionàrius és un excel·lent aparador, un punt de trobada bàsic. La nostra música tradicional és un mosaic ric i divers, com ho són tots els nostres territoris. La cultura catalana, la música d’arrel tradicional del nostre país té, en aquesta riquesa, el seu tresor més preuat. I té, en la seva diversitat, la força que enllaça tot el passat amb el futur. No som un país petit, amb una cultura monocolor, amb un única manera de parlar la nostra llengua, amb unaúnica manera de cantar o ballar, amb un única manera d’entendre el món ... I Tradicionàrius és un estendard d’aquesta riquesa, de la seva força. A la nostra manera de viure i entendre el món. Per això, més enllà de totes les reflexions que poguem fer, és, també, una festa. Visquem-la, doncs. I gaudim-ne. Josep Bargalló i Valls |