A les Terres de l'Ebre, per dir Què bé vivim! solem dir No es pot viure!; una frase amb doble significat: què bé vivim , en el context d'un món molt injust i desigual (la nostra aldea global) i també què malament està tot i quantes coses caldria fer per millorar-lo: Sabem que això no es això Natros hem tingut la sort La dualitat d'aquesta frase ens ha inspirat per crear el nostre darrer espectacle i treball discogràfic, aprofundint en l'ús social de la música popular i desenvolupant encara més la nostra idea inicial a Es cantava i es canta : “lo folklore està viu perquè natros estem aquí i estem vius”. No es pot viure, el nou disc i espectacle de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries , esdevé novament una crònica social, tractant amb ironia i humor seriós temes com la defensa de la natura, la diversitat racial, la llengua o la necessitat d'una altra i millor manera de viure. Recuperar una vida senzilla, sense haver de renunciar a algunes de les aportacions positives de la modernitat. Sempre hem entès la música popular com aquella que beu de les fonts de la tradició, reelaborant-la i enriquint-la amb un bagatge propi d'experiències, tendències i proximitats veïnals. Així entenem la nostra nova proposta. Artur Gaya és Quico el Célio (Paco Calbet): veu DISCOGRAFIA: |