 |
|
L'homenatge a Ovidi Montllor al C.A.T . serà un dels actes centrals per presentar el nou Col·lectiu ESPAI PAÍS VALENCIA , format per una colla de valencians que viuen a Barcelona. Hi participaran un seguit de músics valencians, totes les actuacions combinaran el seu repertori amb alguna versió de l'artista d'Alcoi. Els organitzadors presenten l'acte amb aquestes paraules: “Un homenatge a un valencià de Barcelona. A l'artista, el cantant, el pallasso. Al poeta, l'actor, el rapsode. Un crit ben fort per dir que no t'oblidem, Ovidi, i que les teues vacances ja s'ens fan una mica llargues. Serem una colla i t'evocarem, beurem, riurem, et cantarem, et llegirem. Et trobarem a faltar. No et plorarem”
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 |
|
Bruixes de Materrània és el resultat d'una barreja internacional de dones de les perifèries dels Països Catalans: Viola Canals , poeta del Camp d'Elx, provinent dels grups 3 i el de la guitarra i C.Formigues Alades. Glòria Julià , poeta d'un petit port del llevant de Mallorca, membre del quartet Llunàtiques .
En comptes d'un Homenatge les dues bruixes ens conviden al seu Donatge fruit de l'energia fosca de la màtria , que tan estimava el nostre pare simbòlic. Barcelona ens ha fet coincidir en un autoexili on li donen gràcies a l'Ovidi: bon vent i barca nova .
"El músic Antoni Vaquer ens acompanyarà amb la guitarra."
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 |
|
Miquel Gil és la Veu del País Valencià, la veu d'una terra mig camí entre Occitània i Àfrica, entre Barcelona i Granada, entre Madrid i Mallorca. Per crear la seva música es nodreix de totes aquestes proximitats. Cant d'estil valencià (“flamenc cantat en català” es va dient pel carrer) amb instruments i ritmes grecs, castellans, àrabs i valencians. L'home del Mediterrani per excel·lència.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 |
|
Aljub és una formació organitzada al redós de Joansa Maravilla , un multistrumentista inquiet que ha passat per algunes bandes de prestigi ( Cendraires, l'Ham de Foc ) i que cerca una línia pròpia basada exclusivament en la tradició sonora valenciana, tant pel que fa al repertori com a la instrumentació on predomina el treball amb la percussió i les cordes.
Més que restaurar el repertori tradicional, però, Aljub aposta per intervenir-hi a sobre, acostant-lo a les seves preferències estètiques que tenen els seus referents principals en la música medieval, les estructures modals i els ritmes d'amalgama. Romanços clàssics – “La presó de Tibi”, “La porquerola” – músiques de balls de seguici, cants de batre, etc., són així manipulats i reinterpretats amb llargs desenvolupaments instrumentals que assoleixen una sonoritat densa i suggerent.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 |
|
Òscar Briz és un compositor excel·lent: cada cançó és una mostra del seu talent i la seva capacitat de recollir influències diverses fent que sonin integrades en un so propi. Els seus textos, serens i adults, són fruit de la inquietud, la preocupació i l'esperit reivindicatiu del que en fa gala, molt lluny d'eslògans obvis i fàcils.
El seu directe ja ha passat per l'Espai (2000), pel BarnaSants (2003), i aquest passat any pel Mercat de Música Viva de Vic, l'Altaveu Frontera i la sala de Perpinyà El Mediator. A més de destacar la seva participació en el concert que es va oferir el 2001 a la Plaça de Toros de València on va compartir cartell amb Jaume Sisa, Pau Riba i Juan Perro. Ara, no vol deixar escapar la oportunitat de participar en aquest homenatge a l'Ovidi Montllor.