|
|
La via del Tradicionàrius és lenta, però segura. En un país amb tendència a l'oblit i a l'autoodi, el testimoni tenaç i imaginatiu del Tradicionàrius permet posar cada hivern damunt la taula un panorama creatiu sovint tan interessant com ocult. Només l'aparició d'iniciatives com el Tradicionàrius impediran la desaparició gradual de la música tradicional dels Països Catalans. En una societat esclava dels capricis de les grans indústries multinacionals de la cultura, la música tradicional és cada cop menys popular. Agradi o no, aquesta és la realitat, per molt que la puguin dissimular determinats fenòmens artificials, vinculats a modes efímeres, a través dels quals algunes vegades es donen a conèixer al gran públic propostes atractives de músiques d'arrels. Fidel a l'esperit d'autenticitat en què va néixer i en què continua creixent, el Tradicionàrius deixa enrere tots els condicionaments i mostra amb naturalitat un patrimoni sonor ric, divers, obert. Enmig de la indiferència d'una bona part dels ciutadans o de la mala consciència del poder, el Tradicionàrius és un clam contra la ignorància i a favor del coneixement. És un crit a favor de la descoberta i l'intercanvi. Bufen vents diferents. Els nous gestors de la cosa pública consentiran que la música tradicional continuï tenint una presència marginal als mitjans de comunicació pagats amb diners de tohom? S'adonaran que és una eina bàsica per construir en el present ponts de diàleg entre el passat i el futur? Admetran que és un dels signes d'identitat essencials d'aquest poble? Mentre hi hagi el Tradicionàrius, no podran evitar formular-se aquestes preguntes.
Disset anys de Tradicionàrius. Poca broma! Xevi Planas |