Sempre me n'he recordat. La primera instrucció, i potser l'única, que em va donar el regidor de Gràcia quan em vaig fer càrrec de l'Artesà l'any 1985 va ser: " Ara no el converteixis en un cau de grallers."
Als polítics sempre se'ls ha de donar la raó, però una mica de passió també convé per a fer canviar les coses. Per això vam imaginar el Tradicionàrius.
A tot projecte cultural li cal una dosi d'atreviment, no en va la cultura dels humans és plena de construccions simbòliques, fruit de la imaginació simultània i successiva de molts, allò que en diem l'imaginari col·lectiu, un imaginari de molts, però no de tots, que conforma, de mica en mica, una memòria que, a poc a poc, anem compartint.
La intenció era normalitzar una manera col·lectiva d'imaginar, era fer possible recrear, a les acaballes de la dècada dels vuitanta, una forma de viure la música i el ball d'arrel tradicional tal i com els gaudien la gent d'abans, però actualitzant el propòsit. Dèiem que hi havia massa símbols fora de norma al nostre entorn com per a construir-ne un altre encara. Es tractava de fer baixar la música i la dansa de l'escenari a la platea, al cafè, al carrer i a la plaça i elevar-la a la categoria d'experiència compartida.
El millor de tot és que va ser una obra col·lectiva, un projecte, assembleari en els seus inicis, que va reunir els músics i intèrprets que durant molts anys havíem transmès el gust per la música d'arrel tradicional a un públic que se'ns havia fet gran. Havíem seduït una part suficient de la nova generació. Aquesta música tenia un nou públic a casa nostra.
Setze anys després, el festival Tradicionàrius 03 mostra amb elegància que també s'ha fet gran, però conserva la seva frescor incorporant noves propostes. El festival ha convidat grups de fora dels nostres Països Catalans. Compartir la nostra experiència amb els altres, és bo perquè ens ajuda a fer-nos entendre, a explicar què, com i perquè som, i fa que hi hagi intercanvi d'experiències. També ens ajuda a entendre millor els altres i a constatar-ne les semblances comunes.
El Tradicionàrius va ser un detonant per a refer la il·lusió de molts músics professionals i amateurs i ha fet avançar el procés de normalització de la música d'arrel tradicional als nostres països. Tot gràcies a la capacitat d'imaginar amb atreviment una forma compartida de passar-ho bé.

Quins han estat els objectius per aquesta setzena edició del Tradicionàrius?
El TRADICIONÀRIUS 2003 arriba a l'edició número setze, que vol dir quinze anys, i ja aquest sol fet és una bona notícia. És una excel·lent notícia, diria, i més encara quan veiem que la proposta de la música folk-tradicional es va ampliant dia a dia amb nova gent, nous grups i nou públic. I també, cal dir-ho, de grups i gent molt jove que van produint el relleu generacional que és tant necessari. El Tradicionàrius ha de continuar servint com a plataforma i altaveu del sector folk del país, però enguany volem que prengui una vessant més àmplia i espectacular i d'aquí ve el títol de TRADICIONÀRIUS 2003 FESTIVAL FOLK INTERNACIONAL.

En aquesta XVI edició, el Tradicionàrius sembla obrir-se encara més a propostes de música tradicional d'altres indrets més enllà dels Països Catalans. A què respon això?
D'aquí ve el subtítol que hi posem enguany. Perquè? Doncs pensem que és un fet evident que hi ha propostes musicals diverses que caminen i parteixen del mateix objectiu que tenim tota la gent que fa música folk: la recerca d'una sonoritat pròpia i que sigui identificable amb la història del país d'origen i alhora rebent moltes de les influències i corrents artístics que són vius al moment present. Unir tradició i actualitat. I en aquest procés tant hi pot estar implicat un grup dels Països Catalans com un altre que treballi des del mig del mediterrani, de la illa de Malta, del Piemont, de les terres de Galícia o des de Castella. Cal veure que el treball musical no queda aïllat en un reducte sinó que forma part d'una mateixa família, com un políedre amb moltes cares.

Serà una política que anirà en creixement?
Evidentment aquest és el nostre objectiu i, de fet, ja estem portant aquest tipus de programació en els cicles que desenvolupem regularment al llarg de l'any al C.A.T. De tota manera hem cregut que valia la pena explicitar-ho en aquesta edició del TRADICIONÀRIUS per ser el festival i la programació amb més incidència mediàtica. Cal dir que, tal com es veu en el programa, sempre hi haurà la proposta de participació de dos grups en les diferents sessions i un d'aquest grups serà sempre de casa, com si diguéssim, per tal de deixar ben clar aquell tronc i punt de partença comú que dèiem més amunt.

També hi ha una diversificació en els espais on se celebren els concerts (L'Espai, el Palau de la Música...). Es mantindran aquestes relacions en les futures edicions?
Aquesta decisió d'ampliar els espais ja l'hem iniciat en les darreres edicions del festival. Vàrem fer la proposta TRADICIONÀRIUS ALS BARS i també la col·laboració amb l'Espai l'any passat ampliada ara a tres concerts durant el mes de febrer. Igualment també hem de parlar de la participació de diverses entitats en l'actual programació i que tenen el seu propi espai: L'Escola Superior de Música ESMUC, L'Aula de Música Tradicional i el Centre de Recursos i Documentació de Folklore de la Vila de Gràcia CRDF en l'apartat de la programació matinal dels diumenges. Una altra nova relació establerta enguany ha sigut amb la Societat General d'Autors SGAE i del TALLER DE MÚSICS i que ve donada per l'increment de treball de nova creació i d'espectacles produïts a l'empara del TRADICIONÀRIUS.

Quina és la resposta dels grups (els d'aquí i els de fora)? Hi ha cada cop més interès per ser presents al Tradicionàrius?
Definitivament, SI! I aprofito l'avinentesa per tornar a dir i deixar constància que el principal suport que rep el TRADICIONÀRIUS és el que ofereixen els propis grups i creadors. Sense aquest lligam o digues-li "complot" o "conspiració" entre els grups musicals i l'organització el festival no seria possible. Evidentment el rendiment que en podem treure és que la nostra música i la nostra proposta artística estigui present amb força en el panorama cultural de la ciutat de Barcelona i del país i també que els medis se'n facin ressò. El fet que el TRADICIONÀRIUS es presenti en el calendari com el Festival que obra la temporada artística ens hi ajuda i també hem de valorar positivament els espais que s'han anat guanyant a nivell de premsa, ràdio i televisió, però encara hi hem de lluitar molt.

També hi ha algunes produccions musicals d'espectacles conjunts promogudes des del TRADICIONÀRIUS Creieu que això beneficia la trobada entre estils, entre persones i entre cultures musicals de diversa procedència?
És un camí. No pas l'únic, però. En aquest sentit crec que no podem anar a remolc de modes i fòrmules magistrals i que cada músic i creador ha de buscar el seu propi llenguatge. Actualment es parla molt de mestissatge i fussió i benvinguda sigui aquesta proposta que ha d'anar de bracet amb la consolidació ì coneixement de la pròpia arrel, sense falsos emmirallaments i alhora també sense prejudicis. El folk ha de ser, i és per naturalesa, un gènere viu que evoluciona conjuntament amb el món que l'envolta i el TRADICIONÀRIUS ha de poder donar cabuda a tota mena de propostes per tal de continuar fent el servei que ha fet des de la primera edició l'any 1988 fins ara el 2003: Ser el punt de confluència i la plataforma de difussió dels músics, els creadors i el públic que s'estima la música d'arrel del país.

Entrevista a Jordi Fàbregas. Revista FOLC Núm. 10, gener 2003