|
Un acordió d'uns encants tronats, les
cendres de Xàtiva, la banda sonora d'una
zona bastarda, zona comantxe (què sents?
què sents? Catalans parlar).
All i oli de codony, bacallà amb samfaina,
aigua naf: "I want paella?"
La iaia que ven vins a la taverna és Pomada.
Les plegadores d'aulives són Pomada.
Pomada psico-pop-folc-raga-rumba....(a
la merda!).
Sabadell a les entranyes i Gràcia dels
meus somnis.
Somnis humits de Pomada: tinc una avellana
a la butxaca i a la closca algú hi ha escrit
Pomada.
A la plaça, al polígon; Catalunya
sideral, Bafalunya Pagana.
Pomada mil colors i Pomada en blanc
i negre.
La crosta de la lluna, la cara amagada, és
una pandereta.
Els botons de nacre-plàstic de la manxa
sexual són el clítoris de la terra.
Ritxi: "Per què ens ho deuen haver
demanat això?
Xavi: Ni idea...
Oliva: Creus que ens pagaran uns vins?
Mau: Total, per lo que hem fet...
Ni xurros ni croissants, polígons catalans.
|
